Psicología del nuevo humanismo

A l’apuntar-nos des de la Psicologia del Nou Humanisme a les principals corrents de la psicologia, les trobem en un interessant procés d’humanització, enriquit per les aportacions de les escoles existencialista, sistèmica i cognitiva. No obstant això, sembla que les alternatives terapèutiques segueixen girant entorn a l’individu, la parella oa la feina grupal humanitari.

ISBN: 978-84-16747-41-2

Idioma: Castellà - Any: 2018

Format: papel - Encuadernació: Rustica - 13,6x20,4 cms.

Pàgines: 162

13,00

100 en estoc

(Castellà) A l'apuntar-nos des de la Psicologia del Nou Humanisme a les principals corrents de la psicologia, les trobem en un interessant procés d'humanització, enriquit per les aportacions de les escoles existencialista, sistèmica i cognitiva. No obstant això, sembla que les alternatives terapèutiques segueixen girant entorn a l'individu, la parella oa la feina grupal humanitari. Tot això enmig d'una crisi mundial, en la qual la societat es desestructura i la consciència es desintegra, caient en un estat de profunda pertorbació. En lloc de respondre a aquest problema de bogeria col·lectiva, la psicologia es fa part d'ell, ignorant la nova sensibilitat humanitzadora existent. D'aquesta manera, esdevé vedat de caça d'especialistes que creixen amb el patiment dels altres, sense considerar a la societat que el provoca. O, a través d'psicosocials mediàtics, es posa al servei del poder per justificar o dissimular els abusos contra l'ésser humà i el seu entorn. Per la seva banda, el mercat demanda un tipus de psicologia adreçada a impulsar el consumisme i fer més "eficient" l'explotació del treball humà.
Davant d'aquest panorama, per altres crític, l'autor proposa reconduir la psicologia cap als seus aspectes més humanitzadors. Com un pas en aquesta direcció, el llibre delimita, però també recull les aportacions de cada corrent, i proposa anar més enllà de la psicoteràpia i la manipulació psicosocial. De quina manera? Concebent al desenvolupament personal en funció de la transformació social. Això vol dir que no és possible superar el sofriment individual si cada persona, amb les seves accions, no comença a fer retrocedir el sofriment en aquells que l'envolten, en el mateix mitjà en què conviuen, sigui aquest familiar, veïnal, laboral, econòmic, polític o cultural. Es tracta d'una psicologia "de tots i per a tots", abans que d'una activitat exclusiva d'alguns que es creuen "sans" adreçada a altres a qui se suposa "malalts".