(Castellà) Durant segles, l’ésser humà va creure que la Terra era plana i el Sol girava al voltant. Al segle XVI, Nicolás Copèrnic va afirmar que el Sol estava al centre i el nostre planeta el circunvolaba. El suport a la seva hipòtesi li va costar a Galileu Galilei la condemna de la Inquisició i Giordano Bruno la mort a la foguera.

Avui sabem, gràcies als cosmòlegs i la gran xarxa de telescopis, radiotelescopis i detectors terrestres i espacials amb què treballen, així com a el testimoni de centenars d’astronautes, que mentre la nostra fràgil esfera blava orbita al voltant de la seva estrella, també va solcant la Via làctia entre milions de galàxies dins d’un Univers en expansió accelerada. Un entreteixit de llum i temps, modelat per la força de gravetat, en el qual tot gira i evoluciona espiraladamente: planetes, estrelles, galàxies, forats negres …

Però a el temps que l’ésser humà explora la profunditat de l’Cosmos, també va aprofundint el seu món interior, intentant despullar-se de velles creences que el lliguen a el sofriment, desvetllar el Sentit de la seva vida i tot el que existeix.

¿Aconseguirem superar la formidable crisi de sistema que estem patint planetàriament i començar a construir noves realitats més justes, empàtiques amb l’altre i amb la natura, no violentes? ¿Aconseguirem reprendre aquest impuls que des del començament dels temps ens porta sempre a obrir nous camins, i avançar cap a un nou naixement, aquest cop espiritual?

A Luz, gravetat i temps l’autor reflexiona sobre aquests desafiaments, revisant el procés que ens ha portat fins aquesta particular cruïlla històrica i intentant esbossar futurs possibles, des de la perspectiva de l’evolució de les creences i de la consciència humana.

ISBN: 978-84-16747-86-3

Idioma: Castellà - Any: 2021

Format: papel - Encuadernació: Rustica - 13,2 x 20,4 cm.

Pàgines: 112